Cuines i banys: Sòls, parets i sostres

A l’hora de decidir què tipus de revestiment o paviment és el més adequat per a la reforma de les cuines i banys, cal tenir en compte la seva fermesa, la seva resistència a l’aigua i la seva qualitat. Entre l’àmplia gamma de possibilitats els més aconsellables són els paviments de *gres, marbres i llosetes de fang cuit, o les peces de marbre de tonalitats clares amb dissenys centrals o vorejant el perímetre de l’estada. Si l’habitació ho requereix es pot *zonificar o definir ambients amb catifes, d’acord amb l’estil triat.

En l’elecció del sòl cal tenir en compte els factors estètics, tècnics i pressupostaris quant al material a emprar. També cal parar esment a la forma de presentació (ample, llarg, acabat, color, tipus de dibuix…). Així, per exemple, els colors foscos redueixen visualment la grandària de les habitacions. Tot el contrari que els materials clars que donen sensació d’amplitud i de serenitat. Els colors foscos són més seriosos i elegants, però també ressalten més les evidents marques del desgast per ús o trànsit. Els colors clars, per la seva banda, són més informals, fins i tot juvenils. La superfície semblarà més gran com més gran sigui la quantitat d’elements decoratius. Quan en el dibuix del sòl predominen les línies longitudinals, l’estada s’estreny visualment. Per contra, si predominen les línies transversals, l’estada s’eixampla. Els *dameros tenen un efecte neutre.

La pintura ha estat utilitzada per decorar tot tipus de construccions, amb una àmplia varietat d’acabats, tècniques i efectes. La pintura, com a base decorativa de les parets, segueix sent una de les opcions més destacades. Les seves possibilitats són enormes, des dels acabats *texturados mat en blanc –una opció versàtil i harmoniosa- a la pintura treballada a força de dues o més capes de tonalitats o colors diferents que permet crear acollidors ambients.

De les parets es pot dir que són realment les parts de l’edifici amb les quals més contacte físic directe tenim. Les parets de pedra i de guix sempre van ser fredes, rugoses o desagradables al tacte. Per solucionar aquest problema, s’han introduint altres alternatives, com els frisos i els enfustats sobre les parets. Mentre la pedra dóna sensació de fred, la fusta aporta una sensació càlida. La difusió de la llum depèn del color. Així, i igual que succeeix amb els sòls, un revestiment o fris de fusta fosca redueix visualment l’habitació. Els frisos poden integrar-se en un conjunt o constituir una decoració aparti. La disposició vertical, horitzontal o inclinada multiplica els efectes visuals. Els elements de rematada, cornises i motllures són motius decoratius afegits.

Altres alternatives, i entre les més demandades, són els enrajolats, lluminosos i alegres, per cobrir les parets de la cuina i dels banys. Formant sòcols es combinen amb pintures protegides amb vernissos resistents.

Finalment, el tractament i acabat dels sostres és tan important com el de les parets. En ells s’empren, en general, les acarones gammes tonals, encara que més rebaixades, depenent de la dimensió de l’estada.

Cuines i banys: El color

La llum i el color s’alien per crear ambients. De fet, sense llum no hi ha color. Els colors neixen de les sensacions que originen els rajos de llum en reflectir-se en els objectes. Els colors poden ser càlids (vermell i derivats com a groc o els taronges) o freds (blau, verd). A l’hora de decorar –i en aquest cas concret, parlem de reformes de cuines i banys- la pregunta clau és: com triar els colors? L’elecció no sempre és fàcil, perquè la paleta de colors infinita.

A més dels gustos o preferències i, fins i tot, de què formen ens influeixen els colors, cal tenir en compte l’harmonia. Perquè dos o més colors siguin harmònics no han de diferir entre si. En les harmonies entre dos colors sempre domina un (blau-verd o blau-groc). També són harmòniques les diferents tonalitats d’un color (blau clar, blau neutre i blau fosc) i els matisos de colors diferents (groc neutre alt, vermell neutre alt i blau neutre alt).

Encara que en teoria els neutres siguin acromàtics, en la pràctica abasten les gammes dels marrons i els beix, dels derivats del blanc com l’os i l’ivori i dels grisos entonat, així com la gamma d’ombres que s’estén entre el blanc i el negre, passant pels grisos. La principal característica dels colors neutres és la seva versatilitat. Són, a més, colors pràctics, pel fet que envelleixen amb dignitat. Els colors neutres, en poques paraules, són clàssics i correctes.

Els colors blaus, per la seva banda, es defineixen com a tranquils, frescs i afables. El blau combina molt bé amb altres colors, sense perdre la seva identitat. En triar-ho cal tenir en compte que pot ser un color fred, especialment en una estada allunyada del sol, i que és, en canvi, el color idoni per temperar un to càlid.

El verd és, sens dubte, el color de la naturalesa, una nota d’aire fresc en els espais tancats. El color verd combina molt bé amb roses i vermells. Els verds lleugers o brillants són juvenils. És complementari del blau i harmonia a la perfecció amb tons pastissos i turqueses.

Utilitzat en les cuines i banys, el groc aporta optimisme. Un groc intens és capaç d’il·luminar tota una estada. Entre els grocs trobem tons agosarats i clars dels cítrics i les flors; els coures i daurats i els ocres terrenals que, units a altres tons neutres, aporten un toc decoratiu final senzill i càlid.

Sabies que el vermell és un color que estimula l’apetit i les ganes de conversar? Un color agosarat, però idoni per a la cuina. La seva gamma cromàtica permet convertir qualsevol objecte o superfície en un punt d’atracció visual.

Vermell, verd, blau, blanc… colors de la paleta per crear ambients únics i confortables. Quin tries?