Un estil Autèntic en una Reforma Integral a Barcelona

Realitzar una reforma integral sempre implica realitzar una espècie de reflexió estètica. Què ens agrada? Quins elements visuals i d’estil voldríem incorporar a la nostra llar? Perquè si bé és veritat que una reforma integral és molt més que només una renovació de com es veu un pis, també és cert que, aprofitant la inversió i l’oportunitat, es pot intentar fer el necessari per realment aconseguir un impacte estètic agradable i interessant.

Un estil Autèntic en una Reforma Integral a Barcelona

I d’on surten gran part dels elements que ens inspiren? Certament trobem en revistes i llocs especialitzats en decoració i interiorisme, analitzant tendències i estudiant estils diferents. També anem a obtenir idees de les nostres preferències personals: som algú que adora l’ordre i els espais clars? O més aviat algú que li agrada exposar els seus records a través d’objectes i accessoris? Finalment, hi ha una forta influència que ve d’un altre element: el nostre ambient. Els colors, dissenys i objectes de la ciutat en què vivim nodreixen el nostre sentit de l’estètica i deixen la seva empremta en les nostres decisions decoratives.

Barcelona és sens dubte una ciutat prestigiosa per la seva estètica i el disseny espectacular dels seus carrers i edificis. Els colors, formes i línies s’uneixen per donar-li vida a una ciutat que propis i estranys reconeixen com bella, com estèticament impactant.

Sent així, és indubtable que una reforma integral a Barcelona es distingeix pels valors de bellesa i de refinament que són una marca registrada de la nostra ciutat, i imprimeixen un estil específic i particular als treballs realitzats en cases, pisos i fins i tot locals comercials.

Barcelona: ciutat de disseny

Barcelona és una ciutat que es distingeix per la seva passió pel disseny. L’any 2014 en aquesta ciutat es va inaugurar el Museu del Disseny de Barcelona, i és un lloc en què es troben més de setanta mil objectes, com una afirmació visual, clara i fins i tot institucional que la nostra ciutat està relacionada amb el disseny d’una manera íntima i propera.

A Barcelona hi ha una florida de les arts decoratives, del disseny en totes les seves variants (disseny industrial, packaging, creació d’obres d’art, còmic, etc.), i també d’altres àrees com el món tèxtil, el disseny de roba, el grafisme i la creativitat gràfica en general.El disseny a Barcelona és més que un art i una forma de vida, és un vehicle per al canvi de la pròpia societat.

Barcelona compta amb institucions de gran pes en el món del disseny, com són:

  1. El Museu del Disseny Aquest espai no només representa un monument al disseny i tots els seus valors de creativitat i apreciació estètica, sinó una àrea en què totes les àrees del mateix poden exposar-se, discutir, presentar el que està a l’avantguarda i donar-li preponderància a esdeveniments tals com la Barcelona Design Week. I realment és per sentir-nos una mica orgullosos, ja que no totes les ciutats tenen la seva setmana del disseny i l’impuls que, un museu dedicat a aquesta disciplina, li ofereix.
  2. El Museu d’Art Contemporani de Barcelona (Conegut com MACBA per les seves sigles)
  3. El Centre de Cultura Contemporània de Barcelona (També conegut com CCCB per les seves sigles)
  4. El Pavelló Mies van der Rohe

Tendències de decoració a Barcelona

Una ciutat que mira amb tant detall i passió a la creativitat que floreix al voltant del disseny té sens dubte una atenció especial ben posada en les últimes tendències decoratives i els dóna un gir molt personal i íntim.

La noció de dissenyar en espais interiors considerant aquests com perímetres privats, és a dir, espais domèstics en els que dia a dia es desenvolupa la vida i es plasmen les emocions dels individus, és molt estimada per als interioristes barcelonins.

Es dissenya no només per crear espais impactants, sinó per dotar una personalitat distintiva i un significat íntim a cada interior dissenyat, posant èmfasi en elements com ara:

  • il·luminació
  • color
  • Textures
  • materials
  • Necessitats de l’usuari
  • Formes i mecanismes nous de viure els espais

Aquesta forma de apropar-se al procés creatiu que implica el disseny per a la realització d’una reforma integral d’un espai habitacional es tradueix sens dubte en tendències i trets especials de l’interiorisme a Barcelona. Algunes d’aquestes tendències són les següents:

1. ELEMENTS MODERNS.

Si hi ha un estil artístic que està inscrit en les venes de la ciutat de Barcelona és el Modernisme. Hi ha assajos, articles, llibres sencers escrits sobre la forta i poderosa influència d’aquest corrent artístic en el traçat de la ciutat, en els seus edificis, en la forma en què està construïda. Gaudí, el modernisme i Barcelona són tres paraules que combinen històricament i que es tradueixen en una aparença específica que distingeix aquesta ciutat. La decoració dels edificis modernistes ha quedat impregnada en molts d’ells encara que hagin canviat d’ús al llarg de les dècades transcorregudes. L’ús de mosaics blancs, les voltes de maó enrajolades (que no per res en altres parts del món es coneixen com volta catalana) i l’austeritat elegant de les cases jardí permearon la nostra ciutat de forma permanent.

Un estil Autèntic en una Reforma Integral a Barcelona

2. LÍNIES I TRAÇOS SIMPLES.

Barcelona presumeix (i no sense raó) de ser una ciutat elegant i amb una classe intemporal i perenne. És per això que un cert accent de minimalisme s’imprimeix en els dissenys contemporanis de carrers i edificis, de façanes i grans immobles (oficials i privats). Aquestes nocions s’imprimeixen amb bastant força en el disseny d’interiors amb el que estampen els treballs de reformes integrals a Barcelona d’una elegància senzilla, colors clars, tons suaus i línies rectes que es relacionen bastant amb l’estil nòrdic i fins i tot l’industrial.

3. TEIXITS I TEXTURES.

El disseny i la fabricació de tèxtils estan en molt bon moment a Barcelona. Nodrint-se de la riquesa pel que fa a creativitat i estudi de les diferents branques del disseny que hi ha a la ciutat, hi ha empreses novells i antigues que giren els ulls a la creació de dissenys tèxtils molt més personalitzats i intimistes. Fins i tot en disseny d’indumentària, però sobretot en disseny de tèxtils per a mobles, cortines i roba de llit i accessoris de tot tipus, hi ha una espècie de boom que va de l’ús de materials ecològics, orgànics i producte del comerç just o equitable, a la impressió limitada de dissenys tèxtils, el que els fa més exclusius. Aquesta exquisidesa en teixits i textures penetra la realització de projectes de reformes, enriquint els espais interiors de les cases i els pisos de Barcelona.

4. ESTIL VINTAGE.

Barcelona es complau en la seva història, en els seus carrers dissenyades en estil modern, en les seves grans edificis creats per artistes de l’arquitectura. I aquesta història es plasma en accessoris de diferents períodes històrics que es colen en projectes decoratius de diferent envergadura. Mercats i botigues específiques, en barris de gran presència turística o empresarial, o fins i tot en barris més llunyans del centre de la ciutat i els seus voltants, ofereixen productes amb un clar estil vintage que no desentona amb la tendència al minimalisme que regna en l’interiorisme barceloní . Un equilibri estètic interessant que distingeix a la nostra ciutat i li dóna una estètica especial i elegant, però càlida i humana.

Què implica un interior amb estil local

Com traduir tots aquests elements de caràcter local, d’història en el disseny i de personalitat de la nostra ciutat en projectes d’interiorisme?

No és tampoc casual que a Barcelona i els seus voltants hi hagi tantes i tan prestigioses empreses de reformes. En Tu7 respectem a la nostra competència i notem que tots els d’aquest sector que treballem a Barcelona, d’alguna manera, ens nodrim d’aquests valors de respecte de la creativitat, l’art, el disseny i l’estil quan realitzem els nostres projectes.

Un estil Autèntic en una Reforma Integral a Barcelona

En primer lloc, prenem la idea de practicitat i elegància per presentar propostes de reformes integrals o reformes més senzilles. Per exemple, el disseny d’un mobiliari amb línies netes i senzilles i l’ús dels colors amb més presència a les tendències de major elegància internacional (l’ús del blanc, el negre i el gris juntament amb els tons Pantone de l’any produeix dissenys únics i amb una gran qualitat estètica).

Un altre element que roman tot projecte realitzat en aquesta ciutat és l’amor que Barcelona sent per l’art. Obres pictòriques i escultures, tant en reproducció fidel com en creacions originals de novells artistes, es converteixen en accessoris privilegiats de bon gust.

Recordem que, en un projecte de reforma integral, cada habitació ha de comptar amb un focus estètic, un element que faci que la resta d’elements de disseny i decoració prenguin un lloc i es presentin de forma harmònica i estètica. Curiosament, en molts projectes de reformes integrals a Barcelona el punt focal de la decoració en salons, dormitoris i fins i tot cuines i banys, és una obra d’art. Sembla un detall nimi, però en termes de resultats estètics, imprimeix un estil característic a l’interiorisme d’aquesta ciutat.

La combinació entre minimalisme i elements vintage també es respira intensament en la decoració a Barcelona. Un saló decorat en colors clars, amb mobles fets a mida aprofitant l’espai de forma ordenada i pulcra, però amb un llum d’estil dels anys 20s, o bé, un toc glam (com un llum aranya) en un saló decorat en estil industrial. Aquest contrast és present fins i tot en la forma en què es dissenyen en l’actualitat espais tan moderns i cosmopolites a Barcelona com les àrees comercials i industrials.

Finalment, l’amor per les cases jardí del període de l’arquitectura moderna segueix permeando en el disseny interior a Barcelona. Així com els nostres espais públics estan plens d’àrees verdes definides per la seva elegància combinada amb exuberància, els dissenys d’interiors prenen el verd de la natura i li donen un espai en pisos i cases. Acompanyant els dissenys neutres i elegants, donant importància a obres d’art i accessoris d’altres èpoques, un petit accent de verd enriqueix els dissenys interiors a Barcelona.

Realitzar un projecte d’interiorisme que barregi tendències mundials i tendències locals és una tasca senzilla quan es realitza a Barcelona, una ciutat que presumeix de ser una bressol del disseny, una urbs cosmopolita que es delecta en els seus costums locals i que alhora, s’obre al món en una forma harmònica.

Quins elements de l’estètica de Barcelona t’agradaria integrar en el teu projecte de reforma integral? No oblidis esmentar-ho en les teves primeres entrevistes amb els interioristes experts de Tu7 que estaran contents de donar-li un aire local al teu projecte.

¿Aïllament Tèrmic A Una Reforma Integral?

No tots els dies emprenem el projecte de realitzar una reforma integral. En general, és una idea que vam deixar madurar per un bon temps, permetem que rondi el nostre cap i la construïm i reconstruïm en plans i dissenys abans d’aterrar-la com un projecte a realitzar a curt termini.

En part és per la complexitat emocional que moltes vegades pot implicar el fet de renovar completament el nostre espai vital, desfer-nos de colors i vistes que formaven part de la nostra vida quotidiana. De vegades, és perquè implica un esforç econòmic significatiu que desconeixem i moltes vegades pensem que no serem capaços de pagar-lo. En realitat, si bé és innegable que no és una despesa menor, hi ha formes de realitzar una reforma integral per a tot pressupost.

aillament-termic-reforma-integral-01

 

Un cop superats aquests obstacles emocionals, econòmics i fins i tot d’organització familiar i havent decidit reformar en termes estètics i funcionals el nostre espai vital, hi ha un element que podríem considerar i que sens dubte afegiria un valor agregat a la nostra propietat: l’aïllament tèrmic.

De què es tracta i per què és una bona idea considerar-ho en una reforma integral? Aquí atorgarem alguns elements de debat i comprensió d’aquest tema.

L’eficiència energètica i les reformes

Avui dia és gairebé impossible el fet de pensar en fer una construcció nova o una reforma integral d’un pis o una casa sense sentir parlar de la famosa eficiència energètica. Una sèrie de normatives europees, espanyoles i comunitàries atenen la necessitat d’utilitzar els recursos energètics amb més eficàcia i equilibri a causa del desgast de la naturalesa produït per l’ús desenfrenat i excessiu dels recursos que aquesta ens proporciona realitzat per la humanitat en els últims dos segles. Hi ha una autèntica presa de consciència que cadascuna de les accions que realitzem en la vida quotidiana: des de la durada de la nostra dutxa fins a la forma en què vam arribar al nostre lloc de treball, tenen una incidència directa en el medi natural que ens envolta. Lamentablement, aquesta presa de consciència no és generalitzada, compresa en profunditat per tots els actors socials, ni implementada en mesures pràctiques amb la periodicitat i regularitat que resultaria ideal.

Tot i així, el treball gradual de modificació dels nostres hàbits i del marc industrial i d’infraestructura del funcionament de les nostres societats comença amb compromisos adquirits de forma institucional i que es reflecteixen en normatives legals concretes. Algunes d’aquestes busquen que la implementació de tècniques de construcció i reformes que privilegien l’eficiència energètica i fins i tot la certifiquin i validin.

¿I què és exactament utilitzar l’energia de forma eficient? No és simplement estalviar energia i apagar el televisor quan ningú ho estigui veient. És utilitzar cada petita gota d’energia al màxim, obtenint els mateixos satisfactors que abans aconseguíem consumint més energia. Una rentadora eficient, per exemple, és aquell que utilitzant menys electricitat que altres electrodomèstics complint la mateixa funció, renta la mateixa quantitat de roba, deixant-igual de neta. És a dir, no es perd res, sinó que s’aprofiten millor els recursos.

En un pis o una casa, hi ha un consum constant de recursos energètics: gas i electricitat. Per il·luminar-nos, per permetre que funcionin els diversos electrodomèstics i sobretot, per produir aigua calenta i condicions de confort tèrmic a la nostra llar.

Com podem analitzar, l’eficiència tèrmica busca un equilibri entre el consum de fonts energètiques i els satisfactors que aquest atorga als éssers humans. En un habitatge eficient energèticament a més que no es perd cap element de confort per als seus habitants.

 

La importància de l’aïllament tèrmic

En particular per als que formem part del món de la construcció i les reformes hi ha una eina utilitzada per aconseguir l’eficiència energètica que resulta indispensable és l’aïllament tèrmic.

Aquesta noció parteix de la idea d’optimitzar l’ús de la font més econòmica de llum i calor: el sol. Per a les construccions noves, s’intenta aconseguir aquest millor ús des de la concepció de l’immoble, dotant-lo de superfícies vítries àmplies amb orientació sud, per permetre que es banyi amb la llum del sol i s’escalfi de forma natural. Però aquesta calor no és tan útil ni pràctic per mantenir el confort tèrmic d’un pis si no estan en ell. Sona molt lògic: permetre que una peça o una casa sencera s’escalfi gràcies al sol, però per anys les construccions i remodelacions no van fer res per afavorir la permanència d’aquesta agradable calor natural dins dels murs de l’immoble. És aquesta possible fuga de calor del que és “atacat” per la noció completa de l’aïllament tèrmic. La idea és convertir el pis en un espai més hermètic, sense fuites d’aire que permetin la sortida de l’aire temperat i al seu torn impedeixin l’entrada de l’aire gèlid de l’exterior, però també recobrir de tal forma els murs que aquests siguin part de la protecció termal de l’espai.

Hi ha diferents formes de recobrir les parets d’una casa o d’un pis perquè aquest compti amb un adequat aïllament tèrmic. Per exemple, es poden “omplir” les cambres d’aire amb diferents materials com pot ser l’escuma de poliuretà. Aquesta opció és interessant perquè no modifica ni les dimensions ni l’aparença exterior de l’immoble. Una altra forma d’aïllar tèrmicament un immoble és fer-ho des de la façana. En aquest cas es fa servir l’anomenat Sistema d’Aïllament Tèrmic des de l’Exterior, abreujat com SATE, que és bastant comú a Espanya. És un mètode en què la façana és recoberta per un encolat previ, posteriorment se li aplica un material aïllant com el poliestirè i finalment es fixa amb plaques d’ancoratge. Aquest mètode modifica l’aparença externa de la casa o edifici, però té molts avantatges: no només manté la temperatura agradable (fresca a l’estiu, tèbia a l’hivern), sinó que protegeix la construcció i funciona també com a factor d’aïllament acústic, és a dir, no permetent que el soroll i el bullici del carrer penetrin en la construcció. L’únic però d’aquest sistema és que en construccions amb una façana clàssica o tradicional no és ideal, ja que perdrien la seva personalitat estètica.

Afortunadament hi ha l’opció de l’aïllament interior. Dins de les tècniques utilitzades a Espanya per a aquest tipus de treballs, el revestiment de paret és una excel·lent alternativa. La seva gran “però” és que reduirà la superfície útil de cada habitació en què s’utilitzi en uns 5 cm. En realitat, no és molt pel que es guanya amb aquest tipus de treballs. Un bon aïllament és una gran inversió en termes d’eficiència energètica, recordant que es guanya confort tèrmic al llarg de tot l’any i les factures d’electricitat i gas es poden reduir significativament. Però els elements positius d’aquest tipus d’inversió a realitzar una reforma integral són més amplis.

 

Estalvi i ajudes en els treballs

El primer element atractiu al moment de decidir incorporar treballs en l’aïllament tèrmic en planificar una reforma integral, és el fet que en ser treballs que disminueixen l’impacte de la petjada de carboni d’un immoble, ha ajudes per part de l’administració pública per qui realitza aquest tipus de treballs. Des de l’any 2013, l’IDEA (Institut per a la diversificació i l’estalvi d’energia) va emetre un programa d’ajuda i finançament que participa de la rehabilitació tèrmica d’immobles, sobretot de tipus residencial. A partir de llavors les formes i mecanismes d’ajuda governamental s’han multiplicat i diversificat, i poden consultar-se en aquest enllaç oficial.

No obstant això, el fet de comptar amb un estímul econòmic o fiscal no és l’únic benefici econòmic de considerar l’aïllament tèrmic en emprendre una reforma integral del nostre habitatge. L’estalvi més significatiu ve del fet que consumirem molta menys energia per escalfar o refrescar la nostra llar d’acord a la temporada de l’any i això es reflecteix de manera positiva en les factures. Reconeguem que a ningú li encanta pagar grans sumes cada que rep la seva factura de llum o gas. L’interessant de l’aïllament tèrmic és que es fa una inversió que a poc a poc es paga sola gràcies a l’estalvi continu i permanent a les factures mensuals.

aillament-termic-reforma-integral-02

 

Però no només això. Com a propietaris d’un immoble mai hem de passar per alt la idea que totes les reformes que fem poden atorgar un valor afegit al pis si algun dia vam decidir llogar-o directament vendre-ho. I en aquest sentit, l’aïllament tèrmic puja de manera significativa la qualificació energètica de la casa, fent-la molt més atractiva per a qui busca a on mudar-se. El sistema de la qualificació energètica és tan clar i tan visual, que és un element de valor adquirit immediatament per un pis en què s’han realitzat treballs al respecte.

 

Integrant l’aïllament tèrmic en el pla de la reforma

Què és el que volem de la nostra reforma integral?

La idea sempre és canviar i millorar alhora. Modificar l’estructura, disposició d’habitacions, llocs d’emmagatzematge, colors, acabats, practicitat, mobilitat i més elements al pis o casa. No és simplement pintar els murs: això no seria una reforma integral.

És per això que integrar l’aïllament tèrmic pot no és tan difícil si estem preveient reformes estructurals o una modificació dràstica en la disposició de murs i parets mitgeres del nostre pis. Si ens decantem per un aïllament intern, hi ha opcions que podrem implementar amb més facilitat si ja hem buidat el nostre pis de cara a la seva renovació completa. El revestiment intern de façanes o la projecció d’escuma de poliuretà són exemples de com just abans de donar-li un nou aparellat als murs i donar-los color i personalitat, podem aprofitar durant una reforma per millorar significativament les condicions tèrmiques del pis.

A més cal no oblidar que de cara a la millora de l’eficiència energètica de la nostra llar, una reforma és un moment ideal per complementar l’aïllament tèrmic amb altres mesures com ara l’elecció de finestres de triple vidre i materials aïllants, la verificació de ponts tèrmics i altres treballs que a poc a poc ens atorgaran una comoditat tèrmica molt agradable i ens reportaran estalvis significatius.

Una altra forma interessant de disparar cap amunt la qualificació energètica d’un pis és canviant la caldera (per una altra de tecnologia més eficient, com les de condensació en fred). Això ja que la producció d’aigua calenta sanitària és també una de les formes en què més es gasta energia dins de la llar.

Finalment, si volem coronar tots aquests treballs en pro de l’aïllament tèrmic amb una excel·lent qualificació energètica i una relació més que amigable amb el medi ambient, és possible aconseguir-ho integrant energies renovables: panells solars o ús d’energia geotèrmica, per exemple, són excel·lents addicions que incideixen positivament en el comportament tèrmic del nostre pis.

Tens dubtes de com integrar l’aïllament tèrmic en els plans de la teva reforma integral? No estàs segur de si és el moment ideal per fer canvis d’aquesta mena? No dubtis a preguntar-nos, experts en interiorisme, respondrem a les teves preguntes.

Reforma integral: escollir el blau turquesa com a base

Hi ha molts motius o elements que poden ser el punt focal de la decoració de la nostra llar a l’hora de realitzar una reforma integral. Al blog de Tu7 hem parlat per exemple de materials i estils decoratius, però ¿què hi ha dels colors? Un sol color o la combinació de dos colors poden ser el centre que unifiqui les idees al voltant de les quals girarà la nostra reforma. ¿I per què no ser valent i atrevir-se a utilitzar un color fort i cridaner com el turquesa? A continuació explorarem una mica com utilitzar aquest bonic i brillant color en la decoració del nostre pis reformat.

En un moment en què diversos estils es confronten davant els ulls del públic, un color tan fort com el turquesa experimenta un moment de gran popularitat. Des de la pintura de parets fins a petits elements de decoració. És un color que pot trobar-se en qualsevol part de la casa i que li dóna un toc de frescor i tranquil·litat, a més a més li dóna una personalitat especial i relaxant a cada espai.

Et sembla massa atrevit o difícil de combinar? Segueix llegint i veuràs que hi ha moltes formes i opcions per utilitzar aquest bonic color.

A què anomenem color turquesa?

El color turquesa és una tonalitat derivada del blau i el verd i ens remet a pedres precioses que simbolitzen somnis i serenitat, com quan l’aigua de la mar té aquest to tan especial. Això sense oblidar a més que posseeix una certa influència exòtica que permet utilitzar-lo en els estils bohemi i ètnic sense cap problema. També és un favorit dels experts perquè atorga molta frescor i lluminositat als espais. Tot i que en ocasions se l’associa amb l’hivern i una certa fredor, utilitzat en diferents formes (des de parets, sofàs, cortines…) fins a petits detalls com ara veles o rellotges de paret, pot combinar perfectament amb qualsevol estil que triem. Això es deu també al fet que és un color molt alegre (fins i tot una mica festiu) i gràcies a això pot atorgar vida i emoció a qualsevol estança.

Reformas: Color Turquesa

 

Amb quins colors combina bé el turquesa?

El blau turquesa és un color que per naturalesa podem definir com intens i és per això que resulta una bona idea combinar-ho amb tonalitats més suaus, excepte alguns altres colors intensos amb els quals pot contrastar de forma excel·lent, com ara el groc mostassa, el verd menta i el taronja. Per decorar en un ambient de major suavitat i delicadesa, resulta ideal combinar-lo amb qualsevol to de gris, amb beix, rosa suau o amb violeta o marró clar. És igualment vàlid combinar el blau turquesa amb altres tons de blau i verd, el que potser pugui resultar en un ambient molt fresc (una mica fred) però que no obstant això pot adquirir calidesa si fem servir els materials justos.

 Turquesa en todas las piezas de la casa

Turquesa a totes les peces de la casa
http://decorcraze.com/home-decoration/turquoise-themed-home-interior-decoration.php

Precisament parlant de materials, el turquesa fa un equilibri perfecte amb la fusta. Frescor i calidesa que es complementen de manera ideal. També pot utilitzar-se contrastant amb pissarra o concret, i en certes àrees de la casa (com els banys, la cuina o l’entrada), se li pot fer servir amb brillants i reflectants paviments ceràmics i mosaics que li donaran una personalitat especial i alegre a aquestes part de la casa.

Turquesa a les parets

La pintura és sens dubte un dels moments culminants d’una reforma integral. Triar els colors que ens acompanyaran de forma quotidiana és emocionant i alhora pot ser un moment de dubtes i confusió. El turquesa es presenta llavors, sense cap timidesa, com una opció que ens pot donar moltes opcions sobretot al combinar-ho amb altres colors. Per exemple, podem pintar les parets alternant turquesa i gris i així crearem un ambient ple d’harmonia i encant en qualsevol part de la casa. Per exemple, a la cuina, podem utilitzar aquesta singular combinació des de la pintura de les parets i complementant-la amb els mòduls i mobiliari de la cuina, les taules i els detalls. Aquesta combinació és perfecta en espais d’estil mediterrani, modern, rústic o fins i tot vintage. Ens fa somiar en platges assolellades i mars plens de pau. La forma perfecta per casar al gris i el turquesa és contrastar els tons: un turquesa clar anirà perfecte amb un gris fosc i viceversa: un turquesa intens serà ideal amb un gris clar i amb tons perla.

De forma molt simple, a les parets, el turquesa combina de manera ideal amb el … turquesa. En diferents tons, en diferents ombres i intensitats, el turquesa pot vestir totes les nostres parets. Sempre cal anar amb compte, això sí, de “casar” aquestes parets turqueses amb materials càlids que evitin la sensació de fredor que pot emanar d’aquest to de blau.

Mobles en color turquesa

Per als que el turquesa no és l’opció en parets o revestiments ceràmics i paviments, és possible també utilitzar-lo en mobles per donar-li tocs d’alegria i frescor al pis reformat sense donar-li un lloc tan protagonista a aquest color. L’utilitzar mobles en color turquesa li atorgarà personalitat i identitat a una habitació. És fàcil ara només donar accents de color pintant ara les baranes de l’escala en turquesa, i sobretot, en peces grans de mobiliari. Capçaleres de llit, sofàs, taules i cadires, fins i tot mobiliari de cuina, vitrines a la sala i banyeres o dutxes. Les opcions són molt àmplies i poden complementar-se amb estils molt diversos.

 Muebles en Turquesa

Mobles en turquesa: ideals per donar un accent de color
http://www.portobellostreet.es/mueble/34475/Sillon-orejero-Aire-turquesa

Un detall genial (sobretot per als amants del bricolatge o DIY) és donar-li una nova vida a un moble maltractat o antic, i en aquesta renovació casolana utilitzar el color turquesa. En els estils bohemi i rústic aquest tipus de mobles recuperats en colors brillants poden ser un excel·lent projecte personal i dotar encara més d’un estil únic al nostre pis reformat.

Detalls de color

A l’hora d’utilitzar el color turquesa no cal “embogir” i utilitzar-ho a tot arreu en una reforma integral, sinó que és possible afegir petits detalls i amb això omplir de lluminositat i alegria un espai.

Detalles de color turquesa en una reforma

Entre aquests detalls especials podem esmentar les cortines, roba de llit, catifes i tapissos, marcs, quadres, pintura mural i petites porcions de paper mural, lleixes, gerros, elements en ceràmica, llums, espelmes, etcètera. És ideal triar elements que carreguin ells mateixos amb una gran personalitat, com per exemple, un gran gerro o cossiol de disseny, o potser una bonica manta pel sofà d’una textura agradable com la llana. De fet, com ja ho esmentàvem, una forma senzilla i plena d’estil és la de pintar un moble vell en tons turquesa i afegir-li detalls especials, com per exemple, incrustacions de metall. També és vàlid utilitzar coixins i tèxtils turquesa diversos en totes les superfícies en què ens asseiem: butaques, sofàs, cadires, tamborets i bancs: tots poden enriquir-se amb aquest bonic color.

Consells i tips per utilitzar aquest color

 

  1. El primer tip és usar el turquesa com a base de la tela d’una habitació: totes les parets aniran pintades en aquest color però no hi haurà res més en to turquesa a l’estada. Per contra, podem afegir detalls en groc o daurat, en gris o blanc. Contrast contra un llenç aiguamarina.
  2. Terra i sostre. Un altre consell és pintar el sostre o el terra en to turquesa i, en canvi, pintar les parets en beix o blanc. Complementar aquest flash de color amb petits detalls de decoració faran que la nostra habitació brilli.
  3. Accessoris per tot arreu. Zero turquesa en murs, terra o plafons: però sí en tots els accessoris tèxtils de l’habitació.
  4. Lleixes i llibreters en turquesa contra una habitació blanca i amb detalls en color préssec o rosa: ideal per a una recambra infantil o per a un estudi relaxant i zen.
  5. Una paret pintada a ratlles, combinant el turquesa amb blanc i gris. Fresc, ideal per a una decoració minimalista.
  6. Quadres i portaretrats. En una habitació sòbria estil nòrdic o industrial només un quadre en color turquesa afegeix vida sense pertorbar la puresa de l’estil triat.
  7. Contra una habitació blanca: mobles en fusta amb detalls en turquesa. No mobles cent per cent turquesa, sinó amb petits detalls de color. Ideal si afegim cortines en turquesa també.
  8. Combinar amb verd. Senzillament meravellós en mobles, accessoris i potser alternant parets en aquests dos colors.
  9. Utilitzar turquesa a l’estil boho-chic. Coixins, tapissos i tèxtils són protagonistes d’aquest estil que casa molt bé amb el color turquesa.
  10. Banys en turquesa de cap a peus. En un bany tot pot ser turquesa, de la banyera als lavabos. Mosaics, dutxes, llums i mampares. És un color que atorga molta lluminositat i que dóna la sensació d’estar en el mar, el que ens transportarà a altres latituds i dimensions.
  11. A l’habitació del nadó: si decidim no voler saber si tindrem nen o nena a l’hora de preparar l’habitació del nostre nadó el color turquesa s’erigeix com una alternativa ideal per a qualsevol dels dos sexes. Llum i alegria en una habitació que sens dubte enamorarà a qualsevol petit.
  12. A l’estudi: pot afegir no només lluminositat i alegria, sinó que usar-lo en el mobiliari del nostre estudi pot ser una excel·lent idea per modernitzar-lo i dotar-lo de la vitalitat que ens cal per treballar.
  13. Jardí. Si tenim la sort de comptar amb una terrassa o jardí, el turquesa pot ser una opció ideal per al mobiliari de jardí. Alegria que suma als colors de les flors a la primavera i que li atorgaran a aquest espai una vitalitat addicional.

Com podem veure, el blau turquesa és sens dubte un color encantador ja que aporta frescor i fins i tot un ambient zen a qualsevol estança on es faci servir: ja sigui la cuina, el bany o les habitacions. És particularment bonic i brinda una pau especial quan se’l combina amb altres tons de blau o verd. Al bany o la cuina poden usar-se mosaics i ceràmica en aquest color dotant de brillantor addicional als espais.

Per usar-lo adequadament i no sobrecarregar un espai, podem combinar elements en diferents tons de turquesa: coixins, espelmes, marcs amb fotografies, mantes i cortines.

La imaginació és el límit pel que fa a decoració basada en color, i sobretot si triem un color amb tanta personalitat com el turquesa. T’atreveixes a utilitzar-lo? Et decideixes a compartir les teves experiències utilitzant el turquesa amb nosaltres a Tu7?

Reforma integral: utilitzar els principis Montessori per a les habitacions dels nens

En una reforma integral es toquen totes les habitacions de la casa. Una llar canvia per complet i les funcions, utilitat i disseny de cadascun dels seus espais s’avaluen i poden patir des de petites millores fins a dràstiques modificacions. Si aquest és el cas del bany, la cuina o fins i tot el rebedor, és lògic que la reforma també inclogui les habitacions dels membres de la família. En aquesta ocasió, al blog de Tu7 parlarem d’una forma molt particular de reformar les habitacions dels més petits de la casa: els principis Montessori.

Aquesta filosofia educativa pot resumir-se en la frase “El nen no és un gerro que s’omple, sinó una deu que cal deixar fluir”. Com podem veure, és una filosofia molt completa i complexa que permet orientar molts elements en l’educació dels nens fins als sis anys … però també en la decoració. Sí, aquesta pedagogia té la seva vessant en l’interiorisme que busca donar-li al petit la llibertat per construir la seva autosuficiència.

 

Una revisió fugaç del que són els principis Montessori

En un article sobre decoració no podem fer una revisió exhaustiva d’una pedagogia amb tantes ramificacions com ho és la que s’integra en els principis Montessori, però per poder entendre com s’apliquen aquests a una decoració ideal i pràctica de l’habitació dels més petits de la casa, cal fer un breu repàs del que ens indiquen.

El mètode Montessori va ser desenvolupat a principis del segle XX per la doctora i educadora italiana Maria Montessori. Ella creia que cada nen, des del moment del seu naixement tenia un enorme potencial per aprendre i desenvolupar-se, molt més gran que el que els adults poden imaginar. Entendre els diferents moments de desenvolupament del nen (“períodes sensibles”) i adequar l’ambient d’acord a les seves necessitats i oportunitats, és la millor forma en què es pot ajudar els nens a realitzar el seu potencial mental, espiritual i físic. El principi bàsic és “seguir al nen”: la seva voluntat, les seves necessitats, els seus desitjos, i el nen s’expressa en els següents, una mica més detallats:

  1. Llibertat: aquesta és una idea fonamental de la pedagogia Montessori. Els nens han de tenir la llibertat de triar l’activitat que volen realitzar entre diverses que els són propostes. No s’ha de limitar ni els seus desitjos de comunicar ni la seva voluntat de desplaçar-se independentment en un espai.
  2. Autodisciplina: evidentment, un principi complement ideal de la noció de llibertat. El nen no espera ser corregit, sinó que detecta ell mateix els seus errors i els corregeix sol. La idea és que el nen entengui que no només hi ha “ben fet” i “mal fet”, sinó que sempre hi ha l’opció de millorar.
  3. Mobilitat i acció perifèrica: aquest és un principi important en termes d’interiorisme: el nen aprèn més pel que es fa al seu voltant que pel que se li diu que faci. És per això que ha de tenir les eines per tenir les seves coses al seu abast: la roba, els mobles i prestatges, el seu llit, el seu raspall de dents, etcètera.
  4. Respecte al ritme de cada un: tots els nens són diferents i tenen formes diferents de concentrar-se, fins i tot al llarg del dia.
  5. Aprendre per l’experiència: per apropiar-se d’un concepte o un coneixement el nen ha de manipular les coses, tocar, jugar, utilitzar els seus cinc sentits.

Sistema Montessori

Les activitats manuals i simples que fomenten la independència dels nens petits són ideals en el sistema Montessori
http://www.voilamontessori.com/

 

Una habitació Montessori: principis de decoració

Un cop hem repassat una mica el que implica en termes generals la pedagogia Montessori, podem veure el que realment fa a la planificació d’una habitació infantil en el marc d’una reforma integral o també d’una reforma parcial: els principis de decoració.

Les bases o fonaments d’una habitació basada en els principis Montessori, sobretot per a nens d’entre dos i set anys d’edat són l’ordre, la simplicitat, la rutina i la bellesa.

1. Seguir al nen

És a dir, tenir en compte els seus interessos i entendre el seu nivell de desenvolupament i habilitats. Al dissenyar l’habitació d’un nen petit, és important seleccionar colors, fotografies i joguines que cridin la seva atenció i li agradin. ¿Al nen li agrada la natura, les coses que es mouen, les papallones, els dinosaures, els estels? Bé, doncs cal detectar el que li agrada a cada petit i fer-ho part essencial de la decoració. Així mateix, en seguir el principi de “seguir al nen” és convenient utilitzar mobles i prestatgeries baixos per posar les joguines, de manera que el nen hi pugui arribar sense problemes i sense posar-se en risc. Per a això existeixen mobles a l’altura del petit, que poden resultar ideals per a aquesta finalitat.

2. Llibertat de moviment

Un altre principi Montessori bàsic en l’interiorisme és el de donar als nens l’oportunitat de moure’s amb llibertat en el seu espai. Així que és important mantenir el mobiliari al mínim de forma que hi hagi molt d’espai obert per jugar i explorar.

 Habitación inspirada en Montessori

Mantenir el mobiliari al mínim donará al petit més llibertat de moviment.
http://www.apartmenttherapy.com/inspiration-for-montessoribase-124811

 

3. Llibertat d’elecció

Aquesta és sens dubte la base de la filosofia Montessori. Els nens han de poder seguir la seva pròpia curiositat i tenir la llibertat de prendre tantes decisions com puguin de forma independent. És per això que és important tenir un espai ben pensat per emmagatzemar la roba, perquè es converteixi en el seu vestidor personal. Hi ha d’haver espai d’emmagatzematge a la seva alçada perquè puguin triar la seva pròpia roba i un consell ideal és afegir un mirall perquè es puguin veure i avaluar el seu aspecte. També podem posar un petit penjador en què prepararem dos o tres opcions de vestits per al dia i el petit triarà.

Les joguines a l’altura dels seus ulls són un altre element essencial. També és important que tingui llibres per poder escollir (tant els adequats per a la seva edat, com aquells que escollirà perquè un adult o un germà gran llegeixin per a ell). Per a un nen petit tenir llibertat d’opcions no significa tenir moltes coses al seu abast. Una petita varietat de coses, al seu abast amb prestatges, canastres i mobles a la seva altura és suficient.

4. Ordre i simplicitat

Als nens els aclapara que hi hagi massa coses (visualment i físicament). És més fàcil que estiguin en pau per pensar, aprendre i gaudir el seu espai si aquest està ordenat i té un cert aire minimalista.

Una manera senzilla de mantenir l’espai lliure és rotar els llibres i les joguines. Tenir un bon armari encastat, discret, per guardar el gruix de les joguines del petit i d’aquí anar traient periòdicament per grup les joguines i llibres, és una idea a tenir en compte al planificar la reforma integral de la casa, sobretot si volem que aquest armari tingui el mateix estil que els de la resta de la casa.

5. Independència

Com ja hem esmentat, és important preveure espais d’emmagatzematge i joc a l’abast del petit. Una taula baixa i cadiretes a la seva altura, lleixes, prestatges, canastres, etcètera, són una forma de permetre-li decidir a què vol jugar i en quin moment. Consell addicional: part de ser independent rau en el fet que sigui el petit el que decideixi com jugar amb les seves joguines, per això és interessant prioritzar les joguines lliures: blocs de construcció, jocs d’imaginació, etcètera, per sobre els jocs electrònics que només tenen una forma vàlida de ser utilitzats. D’aquesta manera, el petit decideix què fer servir, com fer-ho i en quin moment.

montessori-03

Un armari a l’altura del petit li permetrà escollir la seva roba i incrementar la seva independència
http://www.micasarevista.com/dormitorios-infantiles/armarios-infantiles

 

6. Bellesa interessant

A això es pot afegir un art mural senzill, uns quadres a la paret que mostrin belles imatges o simplement, exposant les coses que li agraden al petit. És molt important el balanç entre la utilitat de l’espai i el seu valor estètic. De fet, aquest principi bàsic de l’interiorisme s’ha d’aplicar a tot arreu en una habitació Montessori.

 

7. Respectar les àrees bàsiques de l’ordre d’una habitació Montessori

En una habitació d’aquest tipus, sobretot si aprofitem una reforma integral a gran escala de tota la nostra llar, és important respectar cada àrea determinada.

La primera àrea és la de dormir. Aquest és un element en què la decoració Montessori destaca per la seva originalitat pel fet que no s’utilitzen bressols ni llits amb barrots. Això és precisament pels principis de llibertat i independència que ja hem abordat. I un llit amb barrots, encara que sigui per seguretat, constitueix una inhibició a la mobilitat i la capacitat de prendre decisions independents d’un petit. El tanquen en una àrea petita, a més de distorsionar la seva visió de l’habitació en la qual es troba. Seguint un estil de decoració guiat pels principis Montessori, els nadons i nens petits dormiran en un llit a terra: el matalàs es posarà directament o gairebé sobre el sòl. Aquest element és fonamental en el marc d’una reforma integral, ja que és generalment en aquestes oportunitats que es poden renovar elements de la instal·lació elèctrica de la casa, ia l’habitació del petit caldrà retirar les preses d’electricitat que es trobin al seu abast . S’ha de preveure bé el fet d’assegurar l’àrea pel petit. Es pot implementar una trapa per bloquejar l’habitació perquè el nen no surti de nit a espais que no estan dotats del mateix nivell de seguretat com la seva habitació, i per descomptat, es pot recórrer a un monitor de nadó. La idea dels llits baixos a nivell del sòl és per a que el petit pugui anar a dormir i aixecar-se quan li vingui de gust. Això fomenta la seva sensació d’independència i responsabilitat.

 Cama a nivel del suelo para los más pequeños

El llit arran de terra: un element essencial en la decoració Montessori
http://www.bedstart.com/

 

La segona àrea és l’àrea de joc, en aquesta és on s’aplicaran més els principis estudiats per proporcionar-li al petit un espai ideal per desenvolupar la seva creativitat i gaudir de cada un dels elements que integren l’habitació. A més dels mobles i prestatges a l’alçada del petit, també cal contemplar formes interessants, atractives i senzilles per assignar-li un lloc als diferents tipus de joguines, llapis, colors, etcètera. Hi ha una quantitat infinita de suggeriments que és interessant reprendre a l’hora de planificar la reforma.

montessori-05

L’àrea de joc: tot a l’abast i sense exagerar la quantitat
http://www.feedingthesoil.com/2012/03/montessori-bedroom-for-one-year-old.html

 

La tercera àrea és la de l’arranjament personal. Com ja havíem dit, penjadors, prestatges, còmodes a la seva alçada, complementades amb un petit mirall i fins i tot un tocador amb el seu raspall i pinta, li brindaran al petit la independència que necessita per encarregar-se del seu arranjament personal.

Finalment, l’àrea de lectura ha de comptar amb un espai confortable per seure a gaudir de la lectura. Llibreters senzills i que exposin els llibres més que ordenar-los, i que incitin al petit a llegir i gaudir-los des de molt curta edat.

 

Consells i tips en el marc d’una reforma integral

En prendre la decisió de basar-nos en els principis Montessori per reformar l’habitació dels nens des de nadons fins als 6-7 anys d’edat, és probable que vulguem prendre-les en compte per a la resta del pis. Un pis o una casa amb un petit d’aquesta edat no tenen perquè estar decorats de forma austera, simplement, l’interiorisme haurà de tenir en compte les necessitats d’aquest petit habitant de la casa i evitar al màxim els riscos, de manera que el nen sigui lliure per recórrer la casa i gaudir-la juntament amb els seus pares.

Assegurar la cuina, mantenir el forn en un lloc alt, evitar que hi hagi espais d’emmagatzematge amb coses perilloses a l’abast de les mans dels nens: són petits detalls que faran que tota la família gaudeixi més de la seva llar després d’una reforma integral. Donar-li al nen un petit “racó” amb la mentalitat Montessori a la sala principal també és una excel·lent idea per compartir amb ell sense que es trenqui l’harmonia de l’espai en general. Així que a gaudir dels fills petits en un espai ben dissenyat i pensat per a ells.

Crear un espai zen en el marc d’una reforma integral

L’emprendre una reforma integral de la teva llar és el moment ideal per reformular la disposició dels espais. Des de canviar la funcionalitat d’una habitació, els accessos i murs divisoris, fins al disseny d’un racó especial de lectura, treball o relaxació.
Precisament parlant de relaxació, potser un terme que remet a respiració, pau i benestar és la paraula “zen”. Què és el primer que ens ve al cap quan escoltem aquesta paraula? Segurament un escenari de pau i de relaxació. I sens dubte, tots necessitem un espai per sentir-nos d’aquesta manera, sobretot perquè la vida actual ens manté a tots en una voràgine de treball i ocupacions que pot fins i tot danyar la nostra salut. En arribar a casa, necessitem un lloc en què puguem recuperar les nostres energies.

Per tant, resulta una excel·lent idea, sobretot en el marc d’una reforma integral, el crear un interior zen o almenys un petit racó zen per sentir-se relaxat i lliure d’estrès. Evidentment, no hi ha “regles” com a tals per dissenyar aquesta petita àrea zen dins de la llar, però sí que hi ha certs consells o línies generals que et proposem a Tu7 perquè et plantegis com vols el teu petit racó zen.

En primer lloc, et proposem triar una paleta de color que es decanti pels colors terrossos. Aquest tipus de colors suaus com el gris, el blanc i aquells entre el beix i el rosat-beix et faran sentir relaxat. En triar colors, és important decidir-se per un color primari dominant per a posteriorment afegir altres colors que combinin en les teles de cortines, catifes i altres.

espacio zen 01

Una paleta de colors terrosos és suau i ajuda a mantenir un ambient relaxat
http://www.apartmentguide.com/blog/8-easy-breezy-earth-tone-palettes-apartment/

Continuant amb la idea de connectar amb la naturalesa, a part dels colors, és una excel·lent idea utilitzar materials naturals, que tendeixen a ser lluminosos i en certa mesura, suaus. És una excel·lent idea utilitzar lli o llana per a les cortines o per als mobles de l’àrea. També es pot afegir una catifa natural o aplicacions en cotó per augmentar la sensació de pau que generen aquests materials.

espacio zen 02

Les teles en materials naturals transmeten pau, per exemple, aquesta manta i els seus coixins
http://www.lushome.com/home-decoration-burlap-sisal-twine/28543

Una altra excel·lent idea és utilitzar mobles molt senzills. Un moble pensat per a un espai zen ha de ser simple i estar traçat en línies simples. Es desaconsella utilitzar mobles amb dissenys complexos ja que no combinen bé amb la idea de relax d’un espai zen. S’han de triar més aviat dissenys minimalistes que combinin bé amb la resta de la decoració. Els dissenys moderns i contemporanis són ideals, però es poden afegir materials naturals per incrementar la sensació de calidesa i relaxació.

En la mateixa sintonia, podríem dir que minimitzar els elements decoratius és una idea escencial en la creació d’un espai zen. És recomanable no exposar massa elements decoratius i evitar pintures molt acolorides i fotografies que obstrueixin la vista en recórrer l’habitació. És important no acumular coses: quan la vista troba molts obstacles, l’espai es va allunyant de la idea de relaxació i repòs. Més aviat cal anar aclarint i permetre que l’espai net ajudi a incrementar la sensació de pau i tranquil·litat.

espacio zen 03

Pocs mobles i línees clares: minimalista i zen
http://www.minimalisti.com/architecture/interior-design/04/modern-minimalist-interiors-zen-decor-philosophy-or-magic.html

Continuant amb la creació d’un espai zen, no només el que veiem és important. Tots els nostres sentits han d’estar en sintonia amb la tranquil·litat de l’ambient. Ja esmentàvem el tacte de les teles d’origen natural, ja que també les aromes són importants. A aquest respecte, és possible fer servir essències naturals per realçar l’ambient de tranquil·litat i relaxació. Utilitzar olis essencials, espelmes, i altres formes d’aromatitzar un espai que poden utilitzar-se. És important triar una aroma que realment ens agradi, però que alhora, sigui reconegut per ser calmant: espígol, camamilla, fulles de taronger, tell, etc.

espacio zen 04

Les espelmes són un plus per a una decoració zen
http://opendeco.es/aprende-decorar-tu-hogar-con-velas/

Un altre detall que potenciarà el caràcter relaxant i ple de pau del nostre espai serà el d’afegir tocs de natura. A més de l’oxigen que ens proporciona tot el verd, també incrementa l’efecte relaxant de tota l’habitació. El sol fet de tenir plantes en el camp de visió té un efecte tranquil·litzador. És clar que cal triar plantes d’interior. Una idea genial són els bonsais, que permeten sentir que estem enmig de la natura encara que estiguem en el nostre saló o a la nostra habitació.

També és una excel·lent idea afegir certes textures agradables a la decoració, per exemple, catifes, tapissos o cobreix-cadires o sofàs. Els coixins en colors mat i textures suaus són un element que afegeix pau a un espai que està pensat per tranquil·litzar i omplir d’energia als seus habitants.

És important no oblidar que quan parlem de Zen, aquest concepte inclou els cinc elements: Foc, Terra, Aigua, Metall i Fusta. Aquests elements clàssics de diverses civilitzacions s’incorporen de forma habitual en una decoració zen. El foc pot ser una llar de foc, espelmes, bols amb metxes, etcètera. La terra es representa amb roques, petites pedres i plantes. L’aigua pot ser amb imatges d’aigua (cascades, llacs, el mar …), amb petites fonts o bols. El metall es pot usar en mobles, quadres i escultures, igual que la fusta.

espacio zen 05

La natura dins la llar ajuda a aconseguir una sensació relaxant
http://seekayem.com/awesome-bonsai-design-ideas-for-interior-house-decoration/white-walnut-office-furniture-with-bonsai-decoration-interior/

Seguir afegint petits detalls li anirà donant a aquest espai zen major personalitat i solidificant el seu efecte tranquil·litzador. Per exemple, es pot afegir una cortina o unes vares de bambú, pedres simètriques en torres, petites fonts d’aigua, flors, plantes, etcètera. El detall està en no afegir coses de més, mantenir l’espai net amb un parell d’elements que el facin sentir més natural i harmònic.

Per exemple, si decidim convertir un racó del nostre saló en el nostre espai zen, podem mantenir les parets blanques, posar una taula baixa de color beix i sobre aquesta, una peixera amb plantes aquàtiques i al voltant, dos o tres puffs en cotó o lli beix . A la paret podríem només col·locar una petita lleixa amb una espelma aromàtica de lavanda i amb això tindriem un espai zen ideal: senzill, natural, relaxant.

Un altre element fonamental és l’elecció de les cortines, que com ja hem dit han de ser en materials naturals i agradables al tacte, lluminoses, còmodes i que combinin bé amb la paleta de colors. Cal recordar que són un element fonamental en la decoració zen, ja que són el que permet crear una sensació d’intimitat i privacitat en reduir el soroll i bloquejar els corrents d’aire. Cal triar detingudament tant la tela com el color. Per a un ambient encara més elaborat se les pot associar amb paravents de fusta o metall, o fins i tot en paper amb un estil més oriental, i amb això s’obté un ambient pràcticament aïllat del món exterior i quotidià. Especial detall són els cortiners: és una pena utilitzar elements molt comuns que no combinin amb unes precioses cortines i una decoració zen molt meticulosament realitzada.

Ara bé, independentment de les cortines triades, és important saber jugar amb la llum. Privilegiar la llum natural i descartar per complet la llum fluorescent i excessivament brillant. És bona idea decantar-se per una llum suau tipus vela, i ubicar diferents fonts d’il·luminació de manera que puguem regular a voluntat la quantitat de llum, fent el racó zen un espai de descans, meditació, exercici i/o relaxació depenent de les nostres necessitats del moment.

Un detall que no hem d’oblidar és el d’ocultar els elements que distreuen, és a dir, els aparells elèctrics. Aquests no tenen cabuda a l’àrea zen de la nostra llar. En compte: si tenim el televisor, aquest pot col·locar-se en una àrea discreta o fins i tot, pot quedar ocult en un moble fet a mida per a tal fi. No han de quedar a la vista cables de cap tipus ja que la seva presència evident pertorba la sensació de pau que estem tractant de generar amb la disposició dels elements i la decoració en general.

És un detall especial dins d’aquesta creació d’un espai relaxant i agradable per a tots els sentits el considerar una taula de centre o “taula baixa” a la qual ens puguem seure a delectar un altre dels nostres sentits: el gust. S’ha de privilegiar el preparar un espai ideal per prendre un te o una infusió d’herbes. Un cafè amb olor intensa també és bo. De manera que es pot incloure un joc de te o de cafè que vagi ad hoc amb la resta de la decoració i que potenciï el seu efecte relaxant.

espacio zen 06

Una bonica taula de centre: espai per a degustacions i plaer zen
http://bricobistro.com/une-deco-asiatique-pour-rester-zen/

És important recordar que no forçosament hem d’atacar una reforma total del nostre pis o casa per aconseguir aquest espai zen. Una reforma parcial és suficient per dotar la nostra llar d’aquest petit racó relaxant i carregat de bona energia que es convertirà a la llarga en l’espai de descans i recarregador de bateries de tota la família. Sempre cal tenir en compte que una bona planificació per a una reforma, ja sigui parcial o integral, és el que ens permetrà obtenir bons resultats i quedar satisfets amb el temps i recursos invertits. Així que en el cas del nostre racó zen, la idea és valorar quant espai i quin tipus d’àrea volem construir i en base a això planificar la reforma i els treballs necessaris.

Un últim consell seria afegir ja sigui detalls o elements decoratius asiàtics. Des d’una pintura amb ideogrames xinesos o japonesos fins al propi bambú, passant per una escultura de Buda o unes agradables pilotes de massatge oriental, tots aquests elements poden potenciar la decoració relaxant i zen que estem buscant. Una forma ideal d’incloure aquest tipus de detalls són les fonts casolanes, que semblen imitar en miniatura a un agradable i ple de pau jardí japonès.

espacio zen 07

Una mini font o jardi zen: una excelent idea pel nostre racó zen
http://www.shbarcelona.cat/blog/cat/jardi-zen-que-significa/

Tots aquests tips són petits detalls que poden ajudar a crear una zona o una habitació sencera plena de pau i d’energia alhora. Però el que en cap moment cal perdre de vista és el record o la imatge que ens genera estar a la vora del mar o del bosc: la certesa que podríem passar hores allà, asseguts, respirant i deixant que l’energia flueixi a través del nostre cos i la nostra ment. Què obtenim d’aquesta idea? Que la natura per si mateixa és relaxant. De tal manera que sempre que la nostra decoració giri entorn a materials, idees, recursos i colors naturals, sens dubte tendirà a ser una decoració zen.

Recordem que l’estrès no és amic de la bona salut i desafortunadament, la majoria de nosaltres vivim nerviosos i estressats, per la qual cosa cal que busquem la forma de donar-li balanç a les nostres vides quotidianes. L’espai que hem descrit, sobretot si podem realment potenciar-lo i donar-li independència aprofitant una reforma integral, que sigui clar, net, simple i sense complicacions, promou per se la relaxació i es converteix en la millor forma de tranquil·litzar-nos i acabar el dia d’una forma saludable i tranquil·la. Quan estem relaxats, tot tendeix a fluir d’una manera millor i la vida sembla somriure’ns. Així de fort és el poder de l’interiorisme, la decoració i el disseny en la nostra vida quotidiana.

Una reforma integral vintage: què representa?

Al blog de Tu7, t’hem parlat ja que en una reforma integral no sempre el més important és l’estètica, ja que en aquest tipus de reformes, també cal tenir en compte la distribució utilitària de l’espai i l’ús eficient dels recursos , però això no vol dir de cap manera que l’estil, la bellesa i la passió per l’aparença d’un pis reformat hagin de quedar en un segon pla. Més aviat vol dir que és necessari establir un equilibri entre funcionalitat, economia i estil.
Parlant d’estil, avui hem decidit parlar d’un que està molt de moda, tot i reprendre elements que no es caracteritzen precisament per la seva actualitat, però sí per la forta personalitat que poden imprimir a una llar: fem referència a l’estil vintage o retro . Tot i ser un terme molt utilitzat en l’àmbit de la decoració, de vegades resulta difícil definir-lo, ja que arriba a ocupar-se de forma una mica vaga i poc concreta.
És per això que per poder abordar amb més detall les propostes d’interiorisme i decoració que s’extreuen de l’estètica vintage, cal fer una mica de memòria històrica i definir adequadament què s’entén quan s’utilitza aquest terme i amb això, passar als meravellosos exemples que la decoració vintage ens ofereix.

Vins, roba i decoració

El terme vintage, curiosament, s’origina en l’àmbit vitivinícola. El terme barreja les dues paraules franceses vingt (vint) i age (edat), i s’utilitzava originalment per referir-se a un vi ranci o d’una excel·lent i renombrada collita.

Decoració Vintage

Vins Vintage
http://www.worldbestspot.com/Spots.php?id=657

Posteriorment, el terme va començar a utilitzar-se cada vegada més en altres àmbits, sobretot en el món de la moda, per referir-se a peces i objectes utilitzats en altres dècades i que poden integrar-se a un abillament modern per enriquir-lo amb aquest estil antic.
Aquí cal fer la diferència entre el que s’entén per retro i el que és el vintage, ja que tots dos fan referència a coses, diguem, antigues. Qualsevol cosa que s’anomeni vintage pertany autènticament a una altra dècada passada: un jean dels setanta, unes botes dels anys vuitanta, accessoris dels anys cinquanta … Tot això correspon a una moda vintage. D’altra banda, un accessori retro és de recent fabricació inspirat en les línies i dissenys que s’utilitzaven en dècades anteriors. Diguem que la principal diferència és l’autenticitat: un element vintage realment pertany a una altra època i s’ha d’inserir amb cura i coneixement en un context modern per aportar una personalitat o un toc diferent.
Aquest ús del terme vintage va començar a estar en voga en els anys noranta del segle passat, referint-se sobretot a peces de vestir antigues de dissenyadors reconeguts com Chanel, Dior o Yves-Saint-Laurent, entre d’altres. Va ser una mica més endavant que el terme va passar a fer referència a tot element o accessori que provingués com a molt tard dels anys vuitanta.

moda-vintage

Moda vintage
http://www.sourisdanse.be/Evenements/vintage/DocVintage.pdf

Era només qüestió de temps que el vintage arribés al món de la decoració i el disseny d’interiors, ja que és, per dir-ho d’alguna manera, una autèntica mina inacabable d’idees, detalls i elements que poden marcar la diferència en emprendre una reforma integral .
Específicament pel que fa a l’àmbit de l’interiorisme, el vintage ha demostrat ser una tendència que dura i que imprimeix el seu estil tant en banys com cuines, habitacions, salons i en l’ambient general d’un pis o una casa remodelada. Com el terme vintage fa referència a un moble o element decoratiu que correspon a un moment concret del segle XX, és a dir, que data de fa més de vint anys, la decoració vintage pot ser d’estil art déco, pop, industrial, d’ambient campirano, etcètera. Ara bé, a la pràctica, generalment abasta elements que provenen dels anys cinquanta als anys setanta. Involucra nostàlgia, esperit de recuperació i autenticitat, ja que hi ha la sensació o impressió general que en la nostra època, tot és uniforme i en certa mesura monòton. De manera que recuperant mobles i objectes que ja tenen un passat o una història previs, en certa manera adquirim també els seus records, la història de la seva època, de la seva vida i els rastres d’història que guarden dins seu, fent autènticament única la decoració de la nostra llar.

Envoltant els elements vintage

Per poder implementar una reforma integral d’estil vintage, cal triar adequadament materials i colors. En triar aquest tipus d’aparença per a un pis reformat, cal visualitzar tons alegres i càlids, així com objectes de decoració i mobles insòlits i originals. Amb el vintage, diríem que no hi ha mitges tintes: o t’encanta o el detestes.
Els decoradors recomanen tenir en ment un moble o element que serà el centre d’atenció de cada habitació abans de triar els materials i colors per als acabats de parets i sols, així com per a l’elecció de fonts d’il·luminació, de manera que tot constitueixi un entorn harmònic i equilibrat.
Utilitzar peces vintage a la llar és una forma ideal de donar-li una personalitat única a cada habitació, de manera que cal ser selectiu i no sobrecarregar d’elements antics una part de la casa. Així mateix, és fonamental triar què dècada serà la que deixi la seva empremta en l’espai que estem reformant. Diguem que vam triar posar una rockola dels anys seixanta al saló. Aquest element per si mateix ja es pot considerar com molt fort i atractiu, de manera que l’ideal serà triar tons discrets en la pintura dels murs i un material per al sòl que sigui auster en un color potser que combini però no que contrasti amb els que té la rockola.
Cal que defineixis el tipus d’estil vintage que vols imprimir a cada habitació amb l’especialista que s’encarregarà de la teva reforma integral, de manera que aquest et recomani quins materials són adequats per no opacar, sinó acompanyar adequadament els detalls amb forta empremta estètica que pensem incloure en cada espai de la nostra llar.

Decoració vintage

Elements vintage (l’antiga televisió, el telèfon, la ràdio …) amb un fons de pantalla ad-hoc i un acabat de fusta discret: saber envoltar els elements vintage discretament és una peça clau en aquest estil de decoració.
https://blog.udemy.com/vintage-home-decor/

 

Consells pràctics per a una decoració estil vintage

Consell número 1: no sobrecarregar un ambient

La clau en una decoració estil vintage reeixida és sens dubte no exagerar. La idea no és sortir als mercats i comprar dotzenes de mobles antics per atapeir el nostre saló de coses velles i amb això sentir que ja tenim una decoració vintage. No: la idea és triar adequadament els elements que puguin potenciar l’espai i atorgar-li una personalitat única. Un colorit butaca dels setanta en una habitació amb una pintura clara i un sòl que contrast pot ser suficient per transportar els habitants i visites a una altra època a l’entrar a aquest saló.
També es poden triar cartells, quadres, imatges, etcètera, que posteriorment disposarem harmoniosament sobre un mur potser blanc o de color neutre. També podem col·locar en un prestatge una petita col·lecció d’objectes d’una època determinada. El límit ens ho imposa l’espai: no cal sobrecarregar els llocs, sinó aconseguir que tinguin un ambient més càlid i personal.

home-vintage

Petits elements donen l’aparença vintage a un espai sense necessitat de recarregar-lo.
http://www.craftybitches.fr/2013/04/11-conseils-pour-reussir-sa-decoration.html

Consell número 2: Escollir amb cura els colors

En realitat, aquest és un consell que s’aplica per a la decoració en general, i dicta que el millor és triar una paleta de colors i apegar-se a ella. L’ideal és no triar colors massa cridaners, això permet ser més creatiu amb els elements que s’inclouran com a decoració. Així mateix, un color no tan brillant, combinarà bé amb els elements moderns i els vintage que s’integrin com a part de l’habitació: el resultat serà una unió harmoniosa i agradable.

Decoració vintage

Paleta de colors proposta per Design Seeds, un lloc-eina molt útil en emprendre una reforma integral.
http://design-seeds.com/

Consell número 3: Anar amb compte amb la barreja d’èpoques

Aquí està la veritable complexitat de la decoració vintage: es poden barrejar èpoques diferents, però l’essencial és mantenir un estil compartit, que inclogui colors i línies, i sobretot, recordar el primer consell: no sobrecarregar els espais. Es poden barrejar dos o tres èpoques, però tampoc és recomanable barrejar sis o set diferents. L’important és buscar l’harmonia i l’equilibri de colors i línies, mateix que pot trobar-se en objectes que corresponen a diferents èpoques, i de vegades, no forçosament a dos elements que pertanyen a la mateixa dècada.

decorhome-vintage

Una catifa en colors contrastants dels anys setanta, mobles moderns i un armari dels anys cinquanta: un maridatge ideal amb el collage d’imatges antigues que decora la paret sense arribar a recarregar l’espai.
http://www.countryliving.com/home-design/house-tours/g1123/artful-approach-to-decorating-0311/?slide=2

Consell Número 4: Compte amb el que no és autènticament vintage

Ja ho vam dir: una cosa és el retro i una altra el vintage … i una altra és l’exageració. En grans magatzems podem trobar mobles i accessoris que “llueixen” antics o vells, però alhora, no podem situar bé a quina època pertanyen, o que simplement està molt recarregada d’elements pretesament antics. Davant el dubte, és millor triar un accessori més simple i que no porti a l’extrem la idea del vintage.

Consell Número 5: Combinar molt bé el nou i l’antic

Tenir una habitació decorada al cent per cent amb elements vintage no només és poc viable en termes econòmics (tot sortiria car, sobretot els electrodomèstics), sinó que pensant en la decoració exclusivament tampoc és una excel·lent idea. Pot resultar massa exagerat, cridaner i en darrer terme, poc disfrutable a llarg termini. Així que el truc és “casar” bé els mobles moderns i actuals amb què comptem, amb els accessoris vintage que haguem seleccionat.
Si hi ha elements que definitivament desentonin massa amb l’ambient vintage generat, se’ls pot amagar d’alguna manera, ja sigui en armaris o amb cortines, aprofitant per utilitzar teles i estampats propis de l’època, o almenys en colors que combinin amb la resta de la decoració.

Bany vintage

Quart de rentat personalitzat estil vintage, la cortina a quadres amaga la rentadora.
http://www.countryliving.com/home-design/house-tours/g1123/artful-approach-to-decorating-0311/?slide=4

Consell número 5: Aprofitar el vintage com una finestra a la creativitat

En altres ocasions ja havíem parlat de l’important que és unir l’experiència d’un expert en decoració amb els desitjos personals d’expressar creativitat individual en emprendre una reforma integral. El triar elements vintage permet fer una mica de bricolatge, buscar coses a casa de pares o avis, sortir de l’ordinari i participar activament en aquesta reforma que li canviés la cara de la llar.
Des cobrir mobles moderns amb belles teles d’abans, teixits, etcètera, fins a recuperar l’armari de l’àvia i convertir-lo en un llibreter original i especial per al nostre saló, triar donar-li una veta vintage a una reforma és una autèntica forma de donar-li creativitat i personalitzar la llar.

salon-vintage

Una cosa tan simple com cobrir un sofà amb una flassada antiga pot donar-li aquest toc personal i vintage que estem buscant al nostre saló.
http://www.womansday.com/home/decorating/g232/10-vintage-looks-for-your-home-3481/?slide=8

Podem concloure que una reforma integral estil vintage prové de la planificació detallada de decorar els espais personalitzant amb mobles o accessoris que provenen d’altres èpoques, combinant-los amb altres elements més moderns i alhora, amb colors i acabats sobris que no opaquen nostre accessori estrella.

És important, en triar donar-li aquest tipus d’estil a una habitació o al pis íntegrament, el triar adequadament els elements i recordar la regla d’or: no recarregar massa un espai determinat amb massa cartells, quadres i accessoris. Escollir bé i sàviament és una clau essencial al decantar per l’estil vintage.

Triant portes interiors per a una reforma integral: opcions i característiques

En una reforma integral hi ha moltíssims elements per seleccionar. És molt probable que en emprendre una reforma d’aquestes dimensions acabem per canviar la disposició de les habitacions, el seu ús, els seus acabats, i de vegades fins i tot enderrocant o afegint murs, i també totes les portes interiors del nostre pis o casa.

I el triar les portes que donen accés a cadascuna de les habitacions o àrees d’un pis no és una tasca senzilla o que hagi de deixar-se a l’atzar, ja que és una de les formes en què podem fer que la reforma que estem realitzant es destaqui o pot resultar una situació que la faci, diguem, naufragar.

Abans de triar les portes interiors d’un pis reformat, cal informar-se bé respecte a l’estil que volem donar al nostre espai, ja que depenent de si és un espai tancat (amb un passadís o corredor al qual donen les portes de les habitacions), o obert (en què només hi hagi portes per a certs espais com els lavabos o les habitacions dels membres de la família), i en què les portes tindran un impacte visual molt més fort en el conjunt de l’aparença del nostre pis.

Així mateix, l’elecció de materials s’ha de fer amb cura, ja que ha de combinar adequadament amb la resta dels materials, colors i textures triades per a la resta de les superfícies del nostre pis. A més, hi ha diferents estils de portes que poden resultar molt útils en diferents àrees de la nostra llar, per optimitzar l’ús de l’espai i per no desaprofitar ni un mil·límetre l’àrea de pas, d’emmagatzematge, o simplement de gaudir del nostre pis.

Espai obert o corredor … quan és més important l’elecció de portes interiors?

Com has pensat el teu espai? Quan t’acostis a especialistes en reformes com nosaltres, cal que arribis amb una idea molt precisa de com visualitzes el teu pis renovat.
Tradicionalment, un pis estava distribuït de forma clàssica: una entrada (equivalent al hall anglosaxó o americà) i des d’aquí despuntava un corredor o passadís que servia com a distribuïdor a la resta de les peces de la casa: saló, menjador, habitacions, cuina, lavabos, etcètera. Aquesta distribució, evidentment serveix per donar una major privacitat a cadascuna de les àrees de la llar. Es considera una distribució clàssica perquè és la que es va utilitzar durant molt de temps en el disseny tant de cases independents com de pisos o apartaments.

puertas-interiores-01

Distribució clàssica amb corredor o passadís. Observem la importància de les portes com a element definitori de l’espai.
www.dixib.com/tag/cute-and-groovy-apartment/

D’altra banda, en edificacions o reformes més modernes, es prioritza més un espai obert, en el qual des de l’entrada es pot passar, gairebé sense portes, a diverses àrees de la casa, reservant l’ús de portes als lavabos i les habitacions privades. Des d’una cuina oberta s’accedeix al saló i el menjador, mateixos que es veuen “envoltats” per les entrades, dotades de portes, als lavabos i les habitacions. En aquest cas, les portes no tindran un paper tan protagonista, però, poden incidir molt més en l’aparença de l’espai en el seu conjunt, ja que seran visibles des de la cuina i el saló: els espais en què es passa més temps i es rep als convidats.

puertas-interiores-02Exemple de distribució d’un pis més obert i amb menys portes. De la mateixa manera és important mantenir l’equilibri d’aparença i materials.
http://interiorzine.com/2011/09/27/luxurious-apartment-in-rome/

Tipus de portes

Un cop hagis determinat el tipus d’espai a què donarà lloc la teva reforma integral, hauràs de decidir quin tipus de portes afavoreixen millor la funcionalitat i aparença del disseny. En aquest cas, es poden triar portes tradicionals amb dues frontisses que obrin ja sigui a uns 110 ° o inclusivament a 180 °, ja sigui amb obertura cap a l’esquerra o la dreta, afavorint sempre la funcionalitat de l’habitació a la qual s’accedeix i al millor aprofitament de l’espai, o algun altre tipus de porta menys convencional, les quals descriurem més endavant.
Pel que fa a les portes tradicionals, aquestes poden variar en dimensions, orientació, obertura, material, acabat i colors, és a dir, hi ha una gran varietat d’opcions.

Les dimensions són importants sobretot pensant en com anem a introduir mobiliari en cadascuna de les habitacions: no podem triar una porta molt petita per a una habitació en la qual pensem tenir grans armaris, per exemple. A més, si l’estil triat per al nostre pis és més modern, una porta àmplia combinarà molt millor amb la resta del disseny de l’espai. Les portes més àmplies també tenen l’avantatge de poder incloure algun disseny més avantguardista o modern, per a això les portes més petites es veuen limitades.

Molt important a l’hora de determinar l’elecció final de portes interiors en un pis reformat, és la consideració dels materials i acabats que s’han fet servir en la resta de la reforma: una porta petita en fusta tradicional no és una elecció adequada en un pis en el qual s’han triat colors clars i traços moderns en la resta de la reforma. Per contra, una porta avantguardista decorada amb miralls i en colors dràstics com poden ser el negre o el blanc, aniria malament amb un espai dissenyat en línies i motius clàssics.
Però una porta tradicional no és l’única alternativa a la qual podem acudir quan seleccionem portes, sinó que hi ha altres opcions.

La primera, que és molt utilitzada en dissenys actuals i contemporanis és la porta corredissa. Aquest tipus de porta s’usa per economitzar espai i alhora, obtenir més rendiment de les obertures existents. Una porta corredissa s’instal·la sense frontisses i amb rails horitzontals, de manera que s’obre sense dibuixar un angle, sinó que dibuixa més aviat una línia paral·lela a la del mur en què ha estat encastada.

En un espai obert, sense corredors o passadissos, una porta corredissa és ideal per a permetre l’accés a una oficina privada o un petit distribuïdor que doni a les dutxes i els lavabos. També solen utilitzar-se per grans armaris encastats (tipus clóset), o per amagar de la vista general del saló o el menjador algun espai.
comedor-cocina-gavaExemple de l’ús d’una porta corredissa en un espai obert i de disseny modern
http://www.tu7.cat/cast/proyectos_realizados

Imaginem per exemple un pis completament obert des de la cuina fins al despatx, al qual es vol donar una mica de privacitat sonora, però sense eliminar el fet de compartir llum amb la resta del pis. En aquest cas, pot instal·lar-se una porta corredissa de paret a paret, que en lloc d’un material opac estigui elaborada en vidre translúcid. Aquest petit detall de disseny dotarà l’espai en general d’una aparença moderna i equilibrada, que realment permetrà destacar el fet que ha estat sotmès a una reforma integral.

Un altre tipus de porta és la porta doble que pot usar-se com a mur fals entre dues peces, però reservant la possibilitat d’obrir de forma completa en cas de mudança o de canvi de mobles.

Aquest tipus de porta és com una porta tradicional, però no està encastada en un buit especialment fet a la paret per a tal fi, sinó que l’estructura completa de la porta, de doble obertura substitueix un mur, amb el que quotidianament només s’obre una de les “ales” de la porta, però eventualment, tot el mur fals podria mobilitzar-se per permetre l’accés més àgil d’una gran taula, un armari, un sofà, etcètera.

Materials: com fer la millor elecció?

Un cop determinat l’estil de disseny del nostre pis i amb ell, el millor tipus de portes interiors que hem de triar per al mateix, ens queden algunes eleccions respecte a les mateixes que no hem de deixar de banda.

La primera d’aquestes correspon al material. La majoria de les portes que s’aconsegueixen al mercat no són de fusta massissa, sinó d’aglomerat, i poden ser llises o tenir algun tipus de disseny o relleu de manera que llueixin menys “avorrides” en l’entorn d’un pis recentment reformat.

L’avantatge de l’aglomerat davant de la fusta sòlida és que és molt més lleuger i econòmic, sense perdre resistència i durabilitat. Evidentment, hi ha aglomerat de diferents qualitats i en aquesta varietat també resideix una de les seves riqueses, ja que pot haver alternatives per a tots els gustos i pressupostos.

Un altre tipus de material és l’alumini, encara que rarament el trobarem en portes interiors que donen a una altra habitació dins de la casa. Normalment (i d’acord a les normes d’eficiència energètica i estalvi de l’energia en vigor), tota porta que doni a l’exterior d’alguna forma és millor que es faci en alumini. Això permet mantenir la impermeabilitat de la construcció i evitar fuites de calor o aire fresc, depenent de la temporada. Una bonica porta en alumini pot anar en diferents colors, des de blanc titani a gris antracita, passant per blaus, vermells i fins i tot rosats, que poden oferir un toc de color a una sortida al jardí o una terrassa.

Finalment, i tot i que no totes les portes poden estar realitzades d’aquest tipus de materials ja que sempre hi haurà un marc de fusta o metall, tenim les elegants i modernes portes en vidre o mirall. Aquest material atorga una sensació de decoració completament diferent a una estança, a més que en ser reflectant (en el cas del mirall) augmenta la idea d’amplitud d’una habitació. Portes realitzades en la seva majoria en vidre ja sigui transparent, translúcid o opac, en diferents tons, gruixos i acabats, poden utilitzar-se en un pis reformat ja sigui amb un estil clàssic o més modern. Novament repetim que és fonamental combinar bé les portes amb la resta del disseny del pis, i per això sense dubte pots confiar en els experts als que hagis encarregat la teva reforma, a Tu7 per exemple, comptem amb proveïdors de portes en diferents materials de gran qualitat de manera que podem triar les portes ideals per la teva reforma.

El toc final, els mànecs

Una porta seria completament inútil sense un mànec. A nivell estètic, també l’elecció d’aquest últim element és important, ja que novament ha de combinar de manera adequada amb la resta de la decoració i disseny, sobretot després d’una reforma integral.

Es poden triar mànec estilitzats, amb línies rectes i vores perpendiculars, o bé, seleccionar mànec tipus balda antiga, rodons i més clàssics, ideals per a una petita porta de fusta en una disposició amb corredor o passadís.

Sempre és important pensar en triar mànecs de bona qualitat i molt resistents, ja que és la peça que més desgast patirà. A vegades, ens passa inadvertida la quantitat de vegades que obrim i tanquem una porta interior, per exemple, la que dirigeix als lavabos. L’ús és continu, quotidià i repetitiu, així que és fonamental que sigui durable i fiable, alhora que estètic i agradable a la vista.

Com podem veure, l’elecció d’una porta interior en el marc d’una reforma integral no pot per res deixar-se a l’atzar. Cada detall ha de ser pensat amb cura, i cada un dels elements, seleccionat en termes d’estil, disseny, qualitat i confort.

Quant pot costar una reforma integral

El emprendre el procés de reformes integrals a Barcelona implica que ja hem pres el temps de contemplar diferents opcions per remodelar el nostre pis o casa. Que hem determinat que el que necessita la nostra llar és una reforma integral i no només alguna reforma menor en banys o cuina.

Així mateix, potser són les necessitats de la vida quotidiana les que ens hagin empès a prendre aquesta decisió: que l’espai en què vivim ja no resulti tan útil i versàtil com ho era al principi, sent el moment de canviar-lo completament.

Ara bé, una vegada que ja hem pres la determinació de realitzar una reforma integral, cosa que sens dubte hem de contemplar de forma acurada és el pressupost. És normal que ens preguntem quant pot costar una reforma integral, així que és bona idea que ens acostem a una nostra empresa de confiança, com Tu7, per veure quines opcions de pressupostos ens ofereixen.

A Tu7, des que visites el nostre lloc web podràs adonar-te que els diferents pressupostos que t’oferim estan diferenciades en funció de les dimensions del pis que s´ha de remodelar, però també t’oferim tres diferents paquets de preus: el Bàsic, el Plus i el Premium. Cada un d’ells està ben detallat, però també és important que sàpigues que som flexibles i que sempre es podran fer modificacions a un paquet de preus d’acord a les necessitats específiques de la teva reforma integral.

reforemes-integrals-856
http://www.tu7.cat/cat/reformes

Un altre element que has d’incloure en el pressupost general al planificar una reforma integral és: l’emprenedoria de treballs que modificaran completament el teu pis, i per tant, el més probable és que requereixis mudar-te temporalment a un altre pis o apartament per evitar passar per les molèsties de conviure quotidianament amb els treballs. Recorda que una reforma integral implica modificar elements d’obra, lampisteria, instal·lació elèctrica i de gas, a més d’acabats i pintura. No és una refacció merament estètica d’un apartament, sinó que es tracta d’un canvi profund que implica una major durada dels treballs i que aquests potser resultin una mica més incòmodes si continues ocupant la teva llar durant el procés.

Per això és recomanable que abans de començar els treballs contemplis parlar amb algun familiar o llogar un petit pis de forma temporal, de manera que no t’estressis i puguis supervisar la teva reforma amb tota tranquil·litat i calma. És clar que això també impactarà en el teu pressupost, però el que has de pensar en començar un procés com aquest és que les millores que reportarà a la teva vida quotidiana seran moltes, que implicarà una nova forma de veure la vida a la teva llar i que això sens dubte impactarà de manera positiva a tots els membres de la teva família i a l’harmonia de la llar.

Trucs per treure el màxim profit a una reforma integral

A Tu7 sabem que emprendre una reforma integral no és una tasca senzilla. Implica altes dosis de planificació, inversió i paciència. No obstant això, hi ha alguns trucs per poder aprofitar l’oportunitat que ens donem a nosaltres mateixos de millorar la nostra llar i no acabar exhaust, desil·lusionat i estressat.

L’experiència que hem acumulat com a especialistes de les reformes integrals a Barcelona ens ha permès recol·lectar testimonis, idees i reflexions d’operaris, dissenyadors i clients. En aquest recorregut, ens hem pogut adonar que hi ha una gran polèmica sobre si val la pena fer part de la reforma de manera “independent”, treballant sol o si és millor comptar amb l’ajuda de dissenyadors i experts per administrar i tirar endavant la reforma.

En realitat, tots dos punts de vista no són contraris l’un de l’altre. Sempre hi ha espai per a la creativitat individual, però és altament recomanable comptar amb l’ajuda d’un expert a l’hora d’enfrontar un procés tan complex com canviar la cara de la nostra llar.
Hi ha un vell adagi que diu: “el barat costa car”. I mai és més cert que quan construïm o reformem un bé immoble. Qualsevol decisió presa sense reflexionar en profunditat les conseqüències pot desencadenar una sèrie de complicacions que al final ens deixaran amb un pèssim gust de boca.

És per això que resulta altament aconsellable poder confiar gran part de la planificació d’aquest tipus de treballs a persones que es dediquin a això i que coneguin els racons dels diferents camins a prendre al llarg d’una remodelació completa d’un pis o casa.
No obstant això, això no vol dir que els nostres clients no puguin aportar creativitat al projecte, el comptar amb el suport d’un dissenyador o interiorista lespermite triar adequadament els petits racons en els quals donar curs als seus desitjos de deixar la seva empremta en la reforma de la seva llar. Com molts altres aspectes en la vida i sobretot en la decoració, la idea és trobar un autèntic equilibri i treure la major avantatge al projecte.

A continuació, alguns trucs interessants per tirar endavant una reforma integral amb ajuda d’experts i més, amb certes finestres de creativitat individual.

1. Aprofitar la reforma per modernitzar les instal·lacions de lampisteria, electricitat i gas

tu7-reformas

 

Moltes vegades els clients es deixen portar per la seva ansietat i desconeixement, i en ocasions, no li treuen tot el profit que podrien a una reforma integral. És aquí on juga un paper molt important la persona o grup de persones que dirigiran els treballs, ja que poden orientar pel que fa als elements bàsics del projecte. Per exemple, hem vist que molts clients s’interessen sobretot per l’aspecte estètic dels canvis a realitzar: colors, acabats, pintura, fons de pantalla, canvi en la disposició d’habitacions, etcètera. No obstant això, ometen que una reforma integral és el moment ideal per fer modificacions i sobretot treballs de modernització en altres aspectes més estructurals de la llar.

Sempre ha estat important renovar de tant en tant, o almenys revisar en profunditat la fontaneria i sanejament, instal·lació elèctrica i de calefacció d’una casa. Però en els últims temps s’ha convertit en una autèntica prioritat. ¿A què es deu? Principalment l’èmfasi legal i econòmic que té en l’actualitat l’aspecte de l’ús racional i eficient de les fonts energètiques. És a dir, que tot i que la instal·lació elèctrica no sigui “vella” en el sentit que potser no arribi tan sols als vint anys i sigui perfectament funcional, molt probablement no estigui d’acord a les normes europees i espanyoles més recents que delineen amb un grau de detall realment minuciós la forma en què una instal·lació ha de realitzar-perquè el pis en qüestió abast una millor qualificació energètica.

Moltes persones creuen que emprendre un projecte d’aquesta envergadura representa compromís amb la seva llar, és a dir, que no pensen mudar-se, llogar o vendre a curt termini. I sent d’aquesta forma, l’exigència per una bona “qualificació” en qüestió de consum energètic, no és una qüestió urgent. No obstant això, cal recordar que en una reforma integral s’inverteixen molts recursos de tota mena: anímics, econòmics, temporals. Així que més val que s’aprofiti pensant en un futur que encara que sembli distant o llunyà, pot arribar a presentar-se.

Qualsevol reforma valoritza un pis, però si aquesta transcendeix l’aspecte estètic i implica un exercici energètic que es tradueix en menys despesa en factures de gas, electricitat i fins i tot aigua potable, el preu de l’immoble pot realment multiplicar-se. De manera que el truc és aprofitar l’oportunitat i modernitzar el més possible, dins dels límits estructurals de la construcció, tot allò que correspon a l’ús d’energia (electricitat i gas), i d’una vegada, també la lampisteria i el sanejament. Són elements que no apreciarem a simple vista, però que milloren l’experiència d’habitar en una casa que no dóna problemes, i en un moment donat, la valoritzen enormement si decidim posar-la a la venda o lloguer.

2. Actualitzar la cuina

A Tu7 hem tingut l’oportunitat de parlar de la importància de la cuina com a centre neuràlgic i operatiu d’una casa. Com que el punt focal del qual es desprèn el disseny general de tot el pis, és fonamental que una reforma integral li canviï per complet la cara a la cuina.

El truc és deixar enrere el disseny clàssic d’una cuina. La tendència actual i moderna és una cuina oberta que formi part integral del pis íntegrament. Una cuina oberta té no només la particularitat que fa aparentment l’espai més “gran”, sinó que també comparteix la lluminositat de les finestres de la cuina amb el menjador i fins i tot el saló.

cocina-passeig-valldaura

 

Quan una part de la casa “irradia” lluminositat, es fa més agradable i fomenta la convivència. És a dir, tant els residents d’aquesta llar com els potencials clients (o compradors) es sentiran més a gust en un espai ben il·luminat, clar i amb aparença espaiosa.

Un truc addicional que fem servir a Tu7 és usar per a les cuines obertes una gamma de colors clars i que reflecteixin bé la llum que prové de fonts naturals o artificials. Això permet sens dubte multiplicar la sensació d’espai, higiene i llum que fan que una cuina llueixi moderna i alhora, sigui pràctica i accessible.

Hi ha un fals mite al voltant de les cuines obertes, que diu que l’eliminar una paret (o convertir-la en una barra o un arc de separació) es perd espai d’emmagatzematge. Com també ja ho hem discutit en aquest blog, l’emmagatzematge és una inquietud contínua de les persones que emprenen una reforma integral. Però el fet és que una moderna cuina oberta no ha de mancar de suficient espai d’emmagatzematge. Afegint ja sigui una bona barra, ben dissenyada, que separarà virtualment la cuina del menjador, o bé columnes verticals en les cantonades de la cuina, veurem que bé aprofitat, l’espai hi és i no impedeix o obstrueix la sensació d’espai, obertura i lluminositat que una cuina oberta, actual i moderna, li imprimirà a la reforma integral del pis.

3. Escollir adequadament els materials

L’emprendre una reforma integral implica, com ja ho hem esmentat, la presa de nombroses decisions. Si el que pretenem és aprofitar-la al màxim, és important que el client tingui en compte dues coses: un, que no ha de decantar-se pel preu més econòmic pel que fa a materials, i dos, que ha d’escollir aquells materials que puguin combinar de la millor forma amb els mobles (nous o d’ús actual) que pensa utilitzar a casa seva.

tu7-plano001

 

És a dir, no té cap sentit triar una ceràmica ultra moderna en negre o potser rivets platejats, si s’han de conservar els mobles de tall clàssic que s’han heredat de l’àvia. Si la intenció del client és mantenir aquests mobles, llavors, ha d’escollir una sèrie de materials i tons per a terres i parets, que malgrat donar un aspecte més modern i actual, conservin una sensació de classicisme i intemporalitat, com per exemple, tons grisos i imitació fusta.

El cas oposat és semblant: l’elecció de tons càlids i clàssics seria un gran error per correspondre amb un mobiliari de tall modern o contemporani.

És important que el client faci un portafoli d’idees (amb imatges i fotografies) del mobiliari que pensa utilitzar i el mostri a l’especialista en disseny o interiorisme. Evidentment que l’última paraula sempre la té el client, que és qui viurà al pis reformat, però també és bàsic considerar les opinions d’aquells que tenen la preparació i experiència i gaudeixen per tant, d’un panorama més ampli.

Pel que fa al preu: cal posar molta atenció. Moltes vegades, quan es vol “economitzar” en una reforma integral el client proposa l’adquisició de materials en botigues d’autoservei especialitzades en bricolatge o reformes, ja que ofereixen preus molt atractius i en aparença competitius. No obstant això, consell d’experts: si volem realment treure suc en la seva totalitat a la reforma integral, més val adquirir tots els materials amb fabricants i distribuïdors més especialitzats, que ens ofereixin una garantia de qualitat i que ens atorguin alhora la tranquil·litat de que els treballs empresos arribaran a bon terme i tindran una durada acceptable.

4. Deixar espai per a la creativitat

Com esmentàvem al principi, moltes persones en emprendre la seva reforma integral es senten una mica “reprimits” si contracten els serveis d’un dissenyador especialitzat, però alhora, saben que és més dur fer-ho sols.

És per això que a Tu7 et donem el següent consell: confia en els especialistes, però demana’ls que et deixin un petit racó per expressar la teva creativitat i fer una mica de bricolatge. Aquest racó “propi” pot consistir per exemple en modernitzar algun moble aplicant-li pintura, acabats i vernissos creatius, dissenyar i pintar un mural en alguna paret de la casa …

El disseny i renovació de mobles és una excel·lent idea, ja que com ja comentàvem en un altre truc d’aquest article, és important fer un “portafoli” d’imatges amb els mobles que poblaran de manera quotidiana el pis reformat.

Exemple de treball en l’acabat d’una taula de centre: oportunitat de bricolatge i expressió de creativitat

Com podem veure, aquests trucs són idees simples i senzilles que orientaran al client en el moment de prendre les decisions bàsiques dins del procés d’una reforma, de manera que aconsegueixi complir les seves metes i sentir-se satisfet quan els treballs concloguin.

Reforma d’un pis a Barcelona: quines reformes són més positives al moment de revendre un pis?

Encara que no estiguis pensant en vendre el teu pis, és gairebé inevitable que al reformar el teu pis et preguntis: ¿quant revaloritzarà el meu pis aquesta reforma? Evidentment, hi ha algunes reformes que afegeixen més valor a una propietat que altres.

Resulta gairebé increïble parlar d’aquelles reformes que valoritzen més un bé immoble. La que més ho fa és canviar la porta principal. Fins i tot només pintar-la o renovar-la, és una inversió que es reflecteix en més d’un 95% en el preu de la propietat.

En general, reemplaçar elements vells com portes i finestres, té un gran “retorn” com a inversió d’emprendre un gran projecte de remodelació. Però de les grans reformes que et poden generar molta satisfacció i comoditat i, sens dubte les que més ajuden a valoritzar la teva propietat són el reformar banys i cuines. Tots dos afegeixen al voltant del 80% del valor invertit al valor de la propietat. Això s’explica perquè un possible comprador es sentirà satisfet de no haver d’invertir en reformar la cuina o el bany del pis, ja que calcula que això serà molt més car del que en realitat és.

Si la teva cuina és vella o està maltractada i un comprador l’observa, pensarà que ha d’invertir molts diners en reformar-la, i no se sentirà tan atret a comprar aquest pis. En canvi, una cuina reformada li atorga a un possible comprador la tranquil·litat que aquesta part de la casa no necessita grans treballs.

Una altra de les reformes que revaloritza molt un pis al moment de vendre’l és l’aïllament tèrmic, de manera que si penses invertir en una reforma integral del teu pis, és important que aprofitis l’oportunitat de millorar l’aïllament tèrmic del mateix, de manera que la reforma no sigui només cosmètica, sinó estructural, i t’ajudi a valoritzar la teva propietat.
En realitat, quan es pensa en reformar un pis, i en això som experts a Tu7, no ho fem pensant en una possible revenda, però és una possibilitat que hem de contemplar, encara que sigui remota.

Triar adequadament l’estil de la nostra reforma i les parts de la casa que anem a reformar, no només ens servirà per viure més còmodament i feliços en el nostre pis, sinó que arribat el moment, ens pot donar una gran ajuda a l’instant de vendre’l.
En general, les reformes que tenen més retorn al revendre, són:
– Reemplaçament de la porta principal
– Reforma de cuina
– Reemplaçar la porta del garatge
– Afegir una habitació
– Reformar el bany
– Millorar l’aïllament tèrmic de la casa
– Substituir portes i finestres